Carta oberta del president de la IGP Pa de Pagès Català

Fa ja més de quinze dies que els ciutadans del país estan confinats a casa com a mesura excepcional per evitar que la pandèmia del COVID-19 s’estengui més entre la població. Quan el 14 de març passat va entrar en vigor el Reial Decret 463/2020, els flequers vam saber que els nostres negocis podríem obrir durant el període de quarantena general. El Govern espanyol va autoritzar l’obertura dels nostres negocis perquè ens van englobar en el sector alimentari i potser també, perquè el pa és un producte bàsic.

Us asseguro que el dissabte 14 de març, quan sabíem que les fleques podríem obrir els nostres negocis en aquest període de excepcionalitat, més d’un de nosaltres va pensar si valia la pena fer-ho. Els riscos per a nosaltres, els nostres familiars i els nostres treballadors era, i és, molt gran. Però després dels primers minuts de dubte tots, absolutament tots els flequers, van decidir obrir el diumenge 15 de març, i així hem fet fins ara.

En poques hores vam haver d’adoptar mesures de seguretat pels nostres però també pels clients per garantir que treballar o entrar a comprar cada dia a la fleca no sigui una activitat d’alt risc. I aquestes mesures les hem hagut d’engegar a correcuita sense cap ajuda que no sigui la nostra mateixa, amb els nostres recursos; amb els recursos d’empreses que són, en realitat microempreses. Si durant aquests dies els nostres sanitaris, que estan a primera línia de foc, s’han queixat, i amb raó, de la falta de mitjans tan bàsics com ara una mascareta protectora, imagineu-vos que ha estat per a nosaltres aconseguir unes mascaretes pels nostres treballadors d’obrador i de cara al públic. Jo mateix, us puc dir que quan vaig aconseguir unes quantes mascaretes, fora del que entenem el circuit comercial habitual, tenia la impressió d’haver fet una activitat semblant a la compra de drogues a un traficant.

Durant aquests dies de treball intens i angoixant a les fleques no hem estat lliures de comentaris condescendents d’altres sectors comercials, que obligats a cessar la seva activitat, ens diuen que encara estem de sort perquè nosaltres estem treballant i “fent caixa”. Als que penseu així només dir-vos que la majoria de fleques que conec, inclosa la meva, han perdut bona part del seu negoci tradicional, perquè ara no poden vendre a bars o restaurants que són els nostres clients, no subministren el pa a col·legis o no poden oferir el complement de servei de degustació dels nostres productes a les botigues. Però aquí seguim.

Estem fent la nostra feina i també sé de molts dels meus companys i companyes que estan anant encara més lluny. Hi ha fleques que estan portant el pa a casa dels seus clients més grans perquè no hagin de sortir al carrer o que periòdicament porten els seus productes a hospitals de tot el país en una mostra de solidaritat amb el personal sanitari, autèntics herois i heroïnes que estan morint, literalment, perquè nosaltres puguem sortir d’aquesta maleïda pandèmia. Només us puc dir que em sento molt orgullós de pertànyer a un col·lectiu que pensa i actua d’aquesta forma.

En aquest context, no voldria deixar de reconèixer el treball que estan fent també els nostres treballadors d’obrador, dependentes, les farineres i proveïdors de les nostres matèries primes bàsiques, sense ells, nosaltres no podríem fer el pa que garantim a la població.

Crec que quan tot això acabi i ho mirem com un mal somni, tots, absolutament tots, haurem de reflexionar molt sobre com és la nostra vida i el món que ens ha tocat viure. Em pregunto, per exemple, si les nostres fleques i el nostre model de negoci de proximitat serà valorat en la mesura que es mereix o ens veuran com fins ara: un sector que sempre s’està queixant de la competència que pateix, que no s’ha sabut adaptar als temps, etc. Penseu, on són ara, per exemple, totes aquelles cadenes que es diuen fleques? Doncs, tancades. Sembla que en moments de crisi com l’actual, ells mateixos no es consideren fleques.

Tant de bo, quan aquesta pandèmia passi tots els meus companys i companyes continuïn al capdavant dels seus negocis, puguem treballar amb dignitat i que, si tornen a reclamar els nostres serveis, hi puguem ser-hi.

Entre tots ens sortirem.

Molta salut a tots i totes.

Antoni Figuera i Niubó

President del Consell Regulador de la IGP Pa de Pagès Català